Ell és un pagès autònom, un αὐτουργος, que conrea el seu κλῆρος amb l'ajuda del seu esclau. La feina és dura, i la finca proporciona poc menjar, però almenys, en dóna.
En Diceòpolis té un esclau, que és en Xàntias, que és bastant mandrós: ἀργός ἤ ρᾷθυμος. Sempre que pot dorm davall un arbre i no li
agrada treballar. Αἰεὶ ὑπὸ τῷ δένδρῳ καθεύδει.
En Diceòpolis sempre que el veu fent el gandul, el renya. Un dia, estaven llaurant el camp i hi havia una pedra molt grossa que obstaculitzava els bous. Llavors en Diceòpolis va demanar-li ajuda a en Xàntias però aquest va dir: "οὐ δυνατόν ἐστιν τὸν λίθον αἰρει, μέγας γαρ ἐστι". Però al final la van acabar aixecant. Ἐκ τοῦ ἀγροῦ ἐκφέρουσι τὸν λίθον. Ἰδου· οἱ οὖν βόες οὐκέτι μένουσιν, ἀλλὰ ἑλκουσιν τὸ ἄροτρον!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada